PAH granollers

Plataforma Afectats per la Hipoteca

L’Ajuntament de Granollers a favor de la inconstitucionalitat de la Llei 1/2013 i de demanar als jutjats que plantegin qüestió prejudicial a escala europea

Deixa un comentari

Imatge

Els grups de PSC, CiU, ICV-EUiA i Acció Granollers (ERC) han donat suport. El PP no.

 

En la darrera sessió de la Comissió de seguiment sobre el pla d’acció de suport als afectats pels desnonaments hipotecaris de Granollers del dia 4 setembre 2013 la PAH de Granollers va sol·licitar que el Ple de l’Ajuntament de Granollers debati i s’aprovi :

1.- Donar recolzament a la declaració d’ inconstitucionalitat de la Llei 1/2013, de 14 de maig

2.- Demanar a tots els jutges de Granollers que prenguin en consideració plantejar questions prejudicials davant el Tribunal de Justicia Europeu (TJUE) sobre l’adequada trasposició a Espanya de la normativa comunitaria sobre cláusulas hipotecarias abusivas, emulant el jutge de Marchena (Sevilla)

La sentència del Tribunal de Justícia de la UE, de 14 de març de 2013, ha determinat la necessitat de modificar la legislació espanyola en matèria hipotecaria, en tant que determina que aquesta ha de permetre al jutge estudiar la nul·litat de les clàusules d’un contracte hipotecari en relació a la protecció dels drets dels consumidors i usuaris, com en els casos de 1) venciment anticipat del contracte de llarga duració per un incompliment temps limitat; 2) la determinació d’interessos de demora; 3) la liquidació unilateral pel prestamista de l’import del deute impagat vinculada a l’inici del procediment d’execució hipotecària.

Aquesta necessitat de modificació legislativa s’ha materialitzat en la Llei 1/2013, de 14 de maig, de “medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de la deuda y alquiler social”. Es destaca d’aquesta norma, entre d’altres, que:

• Contravé la sentència del TJUE de 14 de març de 2013, en tant que no recull adequadament la protecció dels consumidors sobre les clàusules abusives, i a més, no determina res sobre les execucions hipotecàries ja executades davant la possible existència d’aquest tipus de clàusules.

• Pel que fa als interessos de demora, contravé la doctrina del TJUE en legalitzar una integració d’interessos abusius permetent el seu recàlcul, el que suposa la integració de clàusula abusiva prohibida en l’ordenament europeu, enlloc de declarar-ne la seva nul·litat.

• Només té la possibilitat de recórrer en apel·lació la resolució judicial sobre clàusules abusives l’entitat financera, no atorgant aquest dret a la part executada, el que contravé el dret a la tutela judicial i efectiva i és discriminatori.

• La disposició transitòria 4a de la Llei determina només el termini d’un mes des de la publicació de la llei perquè, en els procediments en curs a la data de la seva entrada en vigor, els executats puguin al·legar l’existència de clàusules abusives en el contracte. Sembla que l’objectiu de la norma és que la majoria de persones amb processos en marxa no s’hi puguin acollir.

• Es manté l’execució o venda extrajudicial pels notaris, no havent la possibilitat que el jutge pugui controlar d’ofici l’existència de clàusules abusives, el que contravé la sentència del TJUE.

• Estableix una discriminació per raó d’edat a menors de més de 4 anys, en relació als menors de 3 anys, de forma injustificada perquè no ve fundat en cap criteri objectiu.

A la vista d’allò anterior resulta que la Llei 1/2013, de 14 de maig, no fa més que una regulació esbiaixada de la normativa existent, i no resol les qüestions que ja es van declarar contràries a la normativa comunitària per la Sentència del TJUE, de 14 de març de 2013.

En aquest sentit, la PAH va reclamar públicament que el Tribunal Constitucional declari la inconstitucionalitat per violació de drets fonamentals, i s’ha presentat posteriorment recurs inconstitucionalitat pel grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats contra la Llei 1/2013, de 14 de maig, en data 16 d’agost de 2013, que es mou en el marc jurídic de vulneració de 14 articles de la constitució com son: 10 sobre la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat, 14 dret d’igualtat; 24 de la tutela judicial efectiva i dret a un jutge predeterminat per la llei; 47 del dret a un habitatge digne; 51 de defensa dels consumidors, 96 de primacia als tractats internacionals.

També s’ha presentat qüestió prejudicial comunitària plantejada en data de 16 d’agost de 2013 pel Jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Marchena (Sevilla) al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació al procediment d’execució hipotecari espanyol i, específicament sobre la disposició transitòria segona de la Llei 1/2013, respecte la nul·litat de interessos de demora abusius amb la finalitat de protegir els interessos dels consumidors i usuaris conforme a la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993.

Es proposa:

Primer.- Rebutjar la Llei 1/2013, de 14 de maig, de “medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de la deuda y alquiler social”, en tant que contravé la normativa comunitària respecte la protecció de consumidors i usuaris no atorgant cap tipus de protecció als afectats en aquests processos, i no resol el problema de la proliferació dels processos d’execució hipotecària que porten a les famílies a la pèrdua del seu habitatge al final d’un procés judicial, avocant-los a una situació d’insolvència i sense la possibilitat de poder accedir a cap altre habitatge, i en tant que no preveu la dació en pagament ni el lloguer social.

Segon. Mostrar la conformitat i recolzar totes les mesures legals i recursos que serveixin per paralitzar la proliferació de normes com l’anterior, que aboquen a les famílies a la pèrdua del seu habitatge sense garanties i que no donen solució al problema, com és:

– Recolzar el Recurs d’inconstitucionalitat interposat pel grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats contra la Llei 1/2013, de 14 de maig, en data 16 d’agost de 2013, en tant que la norma anterior atempta, entre d’altres, contra el dret a l’habitatge i la inviolabilitat del domicili, el dret a la tutela judicial efectiva, i el drets de protecció dels consumidors i usuaris.

– Recolzar la Qüestió prejudicial comunitària plantejada davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en data de 16 d’agost de 2013, pel Jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Marchena, sobre la Llei 1/2013, de 14 de maig, amb la finalitat de protegir els interessos dels consumidors i usuaris, i demanar als jutges del partit judicial de Granollers que estudiïn plantejar qüestions prejudicials similars a l’esmentat Tribunal de Justícia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s